Privilegis

Tinc un privilegi: em dedico, entre d'altres coses, a entrevistar escriptors. Com que normalment no transcric les entrevistes ràpidament, passen potser setmanes entre una cosa i l'altra, de manera que convisc amb els llibres durant un temps dilatat. Llegeixo un llibre i hi penso; després n'entrevisto l'autor, i hi torno a pensar, i més tard, durant la transcripció -que pot durar dies: sóc molt lent- encara hi torno. Hi ha cops que quan surt publicada encara hi penso de nou, és clar.
Sovint descobreixo què havia d'haver preguntat i no vaig fer, o què podria haver escrit, o un nou matís del llibre, o, senzillament que el tema real del llibre no és el que jo pensava sino un altre. Normalment aprenc coses del món, dels escriptors o dels personatges, i sobretot de mi i els que m'envolten.
Ara penso en la Zadie Smith, però fa un mes que hi penso i els seus personatges se'm creuen amb l'anàlisi del Richard Sennett i amb els de l'Alberto Barrera Tyszka, i amb mi. I cou, sempre cou, la ferida.