tremoloro

També es va morir l'Alejandro Finisterre, però amb prou feines va sortir als diaris. I el Sebastià Roure, que va sortir en algun breu que vaig haver d'escriure jo mateix.
Des que vaig llegir la "Travesía nocturna" de Clement Rosset, que de tant en tant em llevo amb tremolors, desvalgut i amb somnis estranys, tot i que com a mínim són meus (els malsons de Rosset els sentia com si fossin d'un altre). Després, em llevo i me'n torno al llit, i torno a dormir i no sé si mai em recupero de dormir. Si pogués, malgrat tot, no dormiria mai. I sovint, tampoc no em llevaria...