5.1.07

van faltant, a poc a poc...

S'ha mort el Carles Fontseré. Dels meus més de cent escriptors entrevistats ja se me n'han mort com a mínim tres: Miquel Martí i Pol, Jordi Sarsanedas i Carles Fontseré. Del Martí i Pol ja fa temps, ara, però hi vaig tenir un contacte proper i per a mi molt important, però tot i que em va fer mal la seva malaltia també va contribuir a fer-me creure que potser va ser un alleujament. La mort del Sarsanedas també em va colpir, però la veritat és que ja feia temps que la seva salut anava de baixada forta, i també va amortir el cop. El traspàs de Fontseré potser cou més, perquè el recordo vital, tot i que potser era el més vell, i també va tenir el detall d'enviar-me una nota d'agraïment per com havia quedat l'entrevista. Entremig potser queden alguns no entrevistats, com Llorenç Gomis, amb qui havia parlat algun cop a la redacció de La Vanguardia i els articles del qual m'agradaven molt, i la de Joan Brossa, que va fer molt de mal per qui era i què significava encara que no ens haguéssim creuat mai cap mot. Més enllà queden alguns que m'hauria agradat molt conèixer, com la Maria Mercè Marçal o l'Ovidi Montllor, però simplement no ens vam creuar quan tocava.
Però el pitjor de tot són els morts que vindran -i no parlo d'amics i familiars-, i alguns ja fan mal ara.