Privilegis

Tinc un privilegi: em dedico, entre d'altres coses, a entrevistar escriptors. Com que normalment no transcric les entrevistes ràpidament, passen potser setmanes entre una cosa i l'altra, de manera que convisc amb els llibres durant un temps dilatat. Llegeixo un llibre i hi penso; després n'entrevisto l'autor, i hi torno a pensar, i més tard, durant la transcripció -que pot durar dies: sóc molt lent- encara hi torno. Hi ha cops que quan surt publicada encara hi penso de nou, és clar.
Sovint descobreixo què havia d'haver preguntat i no vaig fer, o què podria haver escrit, o un nou matís del llibre, o, senzillament que el tema real del llibre no és el que jo pensava sino un altre. Normalment aprenc coses del món, dels escriptors o dels personatges, i sobretot de mi i els que m'envolten.
Ara penso en la Zadie Smith, però fa un mes que hi penso i els seus personatges se'm creuen amb l'anàlisi del Richard Sennett i amb els de l'Alberto Barrera Tyszka, i amb mi. I cou, sempre cou, la ferida.

Hauria de parlar, com a mínim, del Toni Cucarella, del José Carlos Cataño, de l'Unai Elorriaga, del John Irving i del Francesc Parcerisas, i del Marek Halter i el seu Jerusalem. Però en realitat, us ho podeu imaginar tot: potser us surt millor. Un dia inventaré una màquina per gravar el cervell, però de moment no en tinc gaire, de cervell...

inici

tot té sempre un inici. aquest inici és l'insomni, la barreja de paraules amb el pensament, i la impossibilitat d'escriure-les, de fer-les tangibles per a algú altre. No sabria pas definir què pretenc, ni a qui em dirigeixo, ni exactament què cerco. Amb aquest nom he estat a punt de voler representar certs moviments de l'ànima causats o dirigits per la literatura, així com deixar potser un record de les lectures que vaig fent, els perquès i les primeres plausibles conseqüències, sense pretendre fer ni haver fet cap tractat literari, ni una crítica en profunditat. Deixar rastre.
Ara mateix estic entremig de llibres diversos, però bàsicament:

-Històries increïbles, de Palèfat. Editat el 1975 a la Col·lecció Bernat Metge de clàssics grecs i llatins. Hi vaig arribar perquè el va citar Màrius Serra en una entrevista i vaig adonar-me que el tenia al prestatge del darrera. L'autor intenta racionalitzar mites clàssics com els centaures, les hespèrides. Té alhora moments divertits i alguns més ensopits en què l'explicació racional del mite és bastant cutre. Té gràcia perquè aplicant la imaginació -per bé que racional- al mite el que fa és afegir especulació a l'especulació.

-Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift, en edició de la Penguin. Em sembla que no cal gaire explicació de quin llibre es tracta... El vaig comprar fa anys, quan estava matriculat de literatura anglesa i no vaig tenir temps per dedicar-l'hi, però havia comprat els llibres, això sí. Vaig decidir mossegar-lo quan la Martina va haver de preparar unes lectures per a Olot, i va incloure el yahoo Gulliver. En realitat em sembla que jo volia llegir el Càndid de Molière, però no va manera de trobar-lo per casa, i encara no l'hem trobat.

Crec que per ser el primer dia i ara que el rellotge em marca les 07:07 ja podem plegar.