23.6.06
Hauria de parlar, com a mínim, del Toni Cucarella, del José Carlos Cataño, de l'Unai Elorriaga, del John Irving i del Francesc Parcerisas, i del Marek Halter i el seu Jerusalem. Però en realitat, us ho podeu imaginar tot: potser us surt millor. Un dia inventaré una màquina per gravar el cervell, però de moment no en tinc gaire, de cervell...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada