30.12.08

No he passat l'aspiradora i l'escombra s'ha espatllat: homenatge a Joan Brossa

Per on començar sinó pel començament? Per qualsevol altre lloc, potser. No sé ben bé com va anar, tot plegat, eren temps efervescents. Recordo el neguit de saber que ja no... i llavors veure les proves de les pàgines de comiat, ja preparades. No hauria dit que ja fa deu anys. O sí. Recordo l'enterrament i la sensació que deixava la innocència un xic més enrere, i una tristesa que vam acabar convertint en una alegria que ens ha durat deu anys. I encara, com si fos ara, la primera visita a l'Espai Brossa (gràcies, Lluís!), i la importància del Brossa espai poema des d'aquell moment. Trobades i perdudes, i comiats i desencisos i molta màgia. La poesia perdura i la volem encara.

1 comentari:

vpamies ha dit...

Franz, gràcies per compartir els teus records i participar en l'homenatge a Brossa!