Pijoan, fora de lloc?

Em cau molt bé Joaquim Pijoan, autor de Somni, Sayonara, Barcelona i Diari del pintor JP. Al rebedor de casa hi tinc un dibuix que em va enviar després d'haver-li fet una entrevista. Avui, a la roda de premsa en què presentava L'amor a Venècia (Ara Llibres), la seva darrera novel·la, ha deixat anar algunes frases que m'han agradat molt:
"Escric com respiro"
"Sóc escriptor de vibracions, de diari"
"La novel·la es pot llegir com una Corín Tellado post-moderna"
"Davant la realitat, l'alternativa és la fugida, i tal com van els preus dels avions, la fugida és barata".

Pijoan publica poc perquè no fa de relacions públiques, i es considera demodé per això i per altres raons com que no li agrada el conceptual. Els editors, per publicar-lo, li han d'anar al darrera perquè a ell, tot i que hi té interès, el que li agrada, el que necessita, és escriure.
És curiós, perquè malgrat assumir que és tan fora de lloc, o de joc, alhora és un escriptor genuí, intenta traduir la seva vida en una ficció i resoldre en clau narrativa les qüestions vitals que el preocupen. En algunes coses em recorda el Joan-Daniel Bezsonoff, però aquest és un altre tema. Segur que aquest amor venecià també és una bona novel·la que fa passar una bona estona i fa funcionar el cervell, i potser fins i tot emociona.

Sortint de la trobada, he passat de la cafeteria de Laie a la llibreria, i no he pogut evitar de fer anar la visa: Blade Runner. Más humanos que los humanos, Juan José Muñoz García (Rialp), The Bandini Quartet, John Fante (Canongate), Man in the Dark, Paul Auster (faber and faber) i el cd Fan dissabte, de Hans Laguna i Albert Balasch. I jo que només buscava una guia literària de San Francisco, i que no he trobat!!